Com cada matí abans de la dura jornada laboral a l’oficina, en Kevin realitzava el seu  ritual dedicat al que més estimava d’aquest món, ell mateix. Començava amb un centenar d’abdominals mentre escoltava els 40 Principales. Un cop a la dutxa, utilitzava un gel activat per aigua, després un sabó corporal d’avena netejador de porus i per a la cara, un gel exfoliant. Després de tot aquest procés s’aplicava una mascareta facial de farigola, per acabar es posava per tot el cos una crema hidratant que li havien fet a la farmàcia. Mentre es mirava al mirall i realitzava el seu procés d’auto motivació, tot  picant-se les mans contra la cara, anava cridant:

-Has nascut per a guanyar! Ets un llop!

Just abans de marxar es bevia dos batuts amb tres clares d’ou que l’ajudaven a mantenir el volum, o això li deia el seu entrenador personal. A vegades s’havia deixat posada la mascareta de la cara, fet que havia provocat els crits de la veïna de baix que aquella hora escombrava el portal de casa.

Un cop acabat el ritual, agafava el seu Audi R8 i es dirigia al Club Natació. Tot i que el Club estava a deu minuts caminant, li agradava aparcar davant la porta (a aquella hora hi havia molt d’aparcament) i mostrar el seu cotxe i el seu cutis brillant a tots els usuaris i sobretot a les usuàries. Normalment primer anava a la piscina, on realitzava unes dues-centes sèries i després anava a la sala de peses a fornir especialment els abdominals, pectorals i bíceps. Però aquest cop va decidir canviar d’hàbits i començar per la sala de musculació. Cada vegada havia augmentat més les peses que ficava a les màquines. A la de pectorals, les posava totes i la gent que hi havia el gimnàs es girava al escoltar els seus gemecs guturals provocats per l’esforç de voler ser un triomfador (o un “fucker”, com deia ell). També es giraven les noies, «és normal que els triomfadors cridem l’atenció, som l’enveja dels gimnasos», pensava.

Aquell dia però, potser es va passar amb les màquines, normalment hi estava quaranta cinc minuts però aquesta vegada havia fet exercici sense parar durant unes dues hores, posant les màquines així com el seu cos al límit. Al baixar cap als vestidors notava que li costava moure els braços i les cames, a més, aquestes li feien tan de mal que fins i tot pujar un esglaó li suposava una tortura. Tot i això va decidir anar a fer unes piscines, més que res perquè el socorrista veiés el cos que ell mai tindria.

Al arribar-hi li va estranyar que dos nois comencessin a riure’s d’ell i a assenyalar-li la zona de l’entrecuix. No en va fer gaire cas, només els va mirar amb cara de males puces –la que ja tenia de naixement- i els nois van parar de riure en sec, almenys davant seu, perquè per darrere no el deixaven d’assenyalar i fer mofes. Però després, un grup de nens va tornar a riure’s d’ell i li van fer la traveta per darrere. L’impacte va ser molt dur ja que no duia banyador i tampoc va poder posar cap mà per protegir-se de la patacada. El nens van córrer cap als vestuaris i el socorrista va córrer cap en Kevin, cridant:

-Però què fas sense banyador, tros animal!

En Kevin es va reincorporar ràpidament, però va relliscar i va caure a la piscina. L’abús de peses a les màquines del gimnàs li havien provocat la impossibilitat de moure els braços i les cames, era com si una roca de 100kg i 1,85m hagués caigut al mig de la piscina. Amb molt d’esforç podia moure’s una mica però no el suficient per poder treure el cap per respirar prou-te estona. El socorrista es va treure la roba per rescatar-lo, però tot d’una, es va quedar quiet, va mirar al seu voltant i va pensar diverses coses:

«Per començar, no queda ningú a la piscina, a més aquest paio que s’ha enfonsat era un sobrat de la vida que feia fora a les velletes i els nens que anaven pel mateix carril a base de puntades de peu. I per últim sempre em mirava malament i se’n reia de mi per sota el nas. És a dir, si la palma hi haurà més bon ambient al Club i segurament el món serà un lloc millor».

Així doncs, va decidir amb tota la calma del món, esperar-se cinc minuts abans de rescatar-lo. Es va encendre un cigarret i va observar com el cos inert s’enfonsava mentre anava vigilant que no entrés ningú.