Al llarg dels últims temps han estat nombrosos els països i les campanyes contra el consum d’alcohol (o l’excés de consum d’alcohol). Aquestes campanyes, que de vegades es van traduir en prohibicions com la “Llei Seca” a Estats Units, pretenien acabar amb els problemes que pot portar l’excessiu consum d’alcohol en diferents contexts: Problemes de salut i augment de la despesa de l’estat a causa d’aquests problemes, aldarulls públics, ruptures familiars i violència domèstica, marginació, indisciplina a la rereguarda o al front de batalla, disminució de la producció entre els treballadors, etc.
No es tracta de veure l’alcohol i altres drogues com a causa, o fins i tot la manera de justificar aquestes problemàtiques, ja que no totes les persones èbries es comporten violentament, ni causen aldarulls públics, ni agredeixen sexualment, l’alcohol no és l’únic causant d’aquestes problemàtiques però si que les pot incrementar.
En aquest article repassaré les campanyes antialcohòliques als Estats Units i la “Llei Seca”, la propaganda anarquista contra el consum d’alcohol durant la Guerra Civil espanyola i les diferents campanyes i lleis dels governs soviètics, especialment la “Llei Seca” de Gorbatxov.
Estats Units. El moviment per la Temprança
Es tractava d’un moviment social que propugnava el consum responsable d’alcohol, propugnava o donava suport a lleis que limitessin el seu consum o en la seva tendència més radical lluitava per l’abstinència total. El moviment va tenir repercussió sobretot als països anglosaxons, especialment als Estats Units on va aconseguir aplicar l’anomenada “Llei Seca”.
A finals del segle XVIII i començaments del XIX es van formar a Connecticut, Virginia i l’estat de Nova York associacions per la temprança. Consideraven que l’alcohol causava greus danys físics i psíquics.
Les associacions per la temprança es van estendre a vuit estats més durant la dècada de 1820. El 1826 es va crear la Societat Nord-americana per la Temprança (American Temperance Society), que va créixer ràpidament gràcies a l’interès de la societat nord-americana de l’època per la moralitat i la religió, el metodonisme i més tard el mormonisme van afavorir el moviment. El 1839 als Estats Units existien divuit publicacions que propugnaven la temprança.
El moviment per la temprança a part de vincular-se a motius morals i religiosos, també es vinculava als drets de la dona, a causa de la correlació entre l’alcoholisme i la violència domèstica.
Carrie A. Nation (25 de novembre de 1846, Garrard County – 9 de juny de 1911, Leavenworth)
La icona de la part més radical del moviment la representava Carrie Amelia Nation , una dona de classe humil de Kansas que destral en mà entrava a les tavernes i destruïa les ampolles d’alcohol que trobava. A Carrie se li atribueix la seva lluita obcecada per acabar amb el consum d’alcohol al fet que el seu primer matrimoni va acabar fracassant ja que el seu marit era un alcohòlic.
Carrie era una dona de gran envergadura (1,82 m i 79 Kg), es descrivia a si mateixa com “un bulldog que corre als peus de Jesús bordant al que ell rebutja”, assegurava seguir ordres directes de Déu quan entrava als bars per destruir les ampolles d’alcohol. Actuava sola o acompanyada per altres dones que resaven i cantaven cançons cristianes. Entre 1900 i 1910 va ser arrestada trenta vegades, pagava les multes que rebia amb donacions, conferències o gràcies a la venda de les destrals que utilitzava en els seus atacs.
Va morir a Leavenworth (Kansas), el 9 de juny de 1911, i va ser enterrada en una tomba sense nom sota una placa amb la inscripció “Fidel a la causa de l’abstinència, va fer el que va poder” que va erigir l’Associació de Dones Cristianes Abstèmies .
L’incident de Hull House
Es coneix com a incident de Hull House l’episodi que va succeir el 1913 quan un immigrant italià va arribar borratxo a casa i va voler tenir sexe amb la seva dona, aquesta que estava embarassada, es va negar, l’home la va colpejar i el nen va néixer amb malformacions, la notícia es va expandir i es va difondre el rumor que el petit tenia l’aspecte d’un dimoni. Nombroses dones, fartes de veure com els seus marits arribaven borratxos a casa i es gastaven el seu sou en alcohol, es van començar a organitzar i va sorgir el Moviment per la Temprança, que hem vist anteriorment.
Més informació: “La desconocida historia del ñiño demoníaco que dió impulso a la ley seca en EEUU”. Cervera, César. ABC Historia, 9 de febrero del 2017 <https://www.abc.es/historia/abci-desconocida-historia-nino-demoniaco-impulso-ley-seca-eeuu-201702090123_noticia.html>
La primera Guerra Mundial va ser aprofitada pels activistes de la temprança per començar una campanya de “patriotisme moral” per acabar amb el consum d’alcohol, atacant a les indústries d’alcohol dels immigrants alemanys i cridant a reduir o acabar amb el consum d’alcohol pel bé de les famílies americanes.
La Llei seca
El moviment per la temprança marcat pel patriotisme excloent i la defensa dels seus valors WASP -de les sigles en anglès Blanc, Protestant i Anglosaxó-, veia com un perill per a la seva raça l’arribada d’immigrants dels països no protestants d’Europa com a part d’Alemanya, Itàlia o Irlanda. El moviment va aconseguir la seva gran victòria amb la ratificació de l’esmena XVIII a la Constitució, l’anomenada “Llei Seca” que prohibia la fabricació, venda i consum de begudes alcohòliques.
La “Llei Seca” va estar influenciada pel moviment per la Temprança i els líders religiosos populars (especialment els protestants) que criticaven el lliure consum d’alcohol i denunciaven els seus mals contra la salut, la moral i la família. Els predicadors protestants, acusaven als immigrants irlandesos, alemanys i de l’Europa occidental de ser massa tolerants amb el consum d’alcohol. A les crítiques al consum d’alcohol del moviment per la Temprança es van unir també els dels sectors més liberals, esquerrans, intel·lectuals i sindicalistes que veien l’alcohol com un element d’endarreriment i pobresa pels treballadors.
El 1917, el Congrés va aprovar una resolució a favor de l’Esmena XVIII de la Constitució que prohibia la venda, importació, exportació, fabricació i el transport de begudes alcohòliques en tot el territori dels Estats Units. Al gener de 1919 l’esmena va ser ratificada per 36 dels 48 estats de la unió, sent susceptible d’imposar-se com llei federal (aplicable a tots els estats). A l’octubre del mateix any, es va aprovar la implementació de la “Llei Seca”, el seu màxim artífex va ser el senador republicà per Minnesota Andrew J. Volstead, que va declarar:
Aquesta nit, un minut després de les dotze, naixerà una nova nació. El dimoni de la beguda fa testament. S’inicia una era d’idees clares i modals purs. Els barris baixos seran aviat cosa de el passat. Les presons i correccionals quedaran buits; els transformarem en graners i fàbriques. Tots els homes tornaran a caminar alçats, somriuran totes les dones i riuran tots els nens. Es tancaran per sempre les portes de l’infern
Vega Carrasco, Miguel. “Alcohol y sangre”. Descubrir la Historia. 16 de enero del 2014.<https://descubrirlahistoria.es/2014/01/alcohol-y-sangre/>
La “Llei Seca” malgrat no prohibir el consum d’alcohol, va dificultar molt la seva obtenció per part de la població, al prohibir la manufactura, la venda, i el transport de begudes alcohòliques. Només algunes poques begudes van escapar de les barreres de la “Llei Seca”: el vi de Xerès utilitzat per a ús medicinal o religiós, o la producció de vi mitjançant la venda de suc de raïm en forma de “maons” semisòlids anomenats brics of wine .
Si bé és cert que el consum d’alcohol va disminuir a la meitat en els anys 20 i no va superar el consum anterior fins als anys 40, la “Llei Seca” va provocar problemes de caràcter sanitari i criminal. L’alcohol es produïa clandestinament sense cap tipus de garantia sanitària i era habitual la pràctica entre els comerciants il·legals d’adulterar l’alcohol per a ús industrial, provocant enverinaments i malalties entre els consumidors. La demanda de begudes alcohòliques va estimular la fabricació, importació i venda clandestina i que aquest adquirís preus elevats en el mercat negre, atraient al crim organitzat, com el cas del famós gàngster Al Capone, ell i altres gàngsters van aconseguir grans fortunes mitjançant el tràfic i venda d’alcohol, amb la col·laboració de funcionaris, i policies corruptes. Gran part dels robatoris i assassinats dels anys 20 van ser a causa del negoci clandestí d’alcohol, diverses bandes de gàngsters lluitaven entre elles per fer-se amb el control del tràfic d’alcohol.
Davant l’increment de la criminalitat a causa del tràfic il·legal d’alcohol, l’opinió pública va començar a posicionar-se majoritàriament en contra de la “Llei Seca”. Anteriorment a la “Llei Seca”, la població de reclusos als Estats Units era de 4000, el 1932 la població carcerària havia augmentat fins arribar als 26.859 reclusos i la població a les presons federals havia pujat un 366%. La “Llei Seca” havia augmentat molt la criminalitat, a més el govern federal havia de gastar ingents quantitats de recursos per combatre la producció, tràfic i venda d’alcohol. A partir de 1930 l’opinió pública dels Estats Units culpava a la “Llei Seca” i no al consum d’alcohol, com la causant de l’increment de l’índex de criminalitat.
El 21 de març de 1933, Roosevelt, va signar l’Acta Cullen-Harrison que legalitzava la venda de cervesa que tingués fins a 3,2% d’alcohol i la venda de vi de baix contingut alcohòlic, aplicable a partir del 7 d’abril d’aquell mateix any, derogant la Llei Volstead. Finalment el 5 de desembre la “Llei Seca” va ser derogada al Senat per l’Esmena XXI.
A l’estat espanyol durant la Guerra Civil. Propaganda anarquista contra el consum d’alcohol
L’anarquisme abans i durant la Guerra Civil era molt crític amb el consum d’alcohol, el bar, la gramola o el prostíbul eren vists com a llocs promoguts pel capitalisme i l’estat per adormir les aspiracions revolucionàries dels obrers. Un dels grans pensadors de l’anarquisme, Bakunin, va proclamar:
Reduït, intel·lectual i moralment tant com en la seva condició material, al mínim d’una existència humana, tancat en vida com un presoner a la seva cel·la, sense horitzons, sense sortida, sense avenir mateix, si es creu als economistes, el poble hauria de tenir l’ànima singularment estreta i l’instint aplatat dels burgesos per no experimentar la necessitat de sortir d’aquest estat; però per això no hi ha més que tres mètodes, dos d’ells il·lusoris i el tercer real. Els dos primers són el bordell i l’església, llibertinatge del cos i el llibertinatge de la ment; el tercer és la revolució social.
Bakunin, Miajíl. Dios y el estado (pàg.109). El Viejo Topo, 2008. Pág.201. ISBN: 84-922573-3-4
Solidaritat Obrera, el juny de 1932 amb la proximitat de Congrés fundacional de les Joventuts llibertàries del 22 a l’24 de juny a Madrid, declarava:
Camarades, joves de tots els sexes: abandoneu tots els llocs de corrupció i aquells altres que us mantenen en la més completa ignorància. El vostre és el present, el futur és vostre. Els balls, espectacles brutals, els cabarets, cafès, camps de futbol, etc.. us distancien de la ruta que heu de seguir per aconseguir la vostra emancipació. Els ateneus llibertaris de barriada han estat creats per facilitar-vos els mitjans que necessita la vostra elevació
“Llamada a los jóvenes en general y a los libertarios en particular’. Solidaridad Obrera, 16 de juny de 1932
(…) un tret distintiu dels anarquistes va ser una moralitat ascètica rigorosa que estava estructuralment unida a una oposició intransigent davant la religió. La intolerància al vici també va distingir als anarquistes d’altres organitzacions proletàries. Diaz del Moral comenta que en el trienni bolxevic a Còrdova els centres anarquistes no tenien bars, els centres socialistes si els tenien
Corbin, John. “El anarquismo andaluz: Perspectiva des de la antropologia social” University of Kent at Canterbury. p.90 (p.18 PDF) <http://www.juntadeandalucia.es/educacion/vscripts/wginer/w/rec/3099.pdf >
Hem de tenir en compte la relació entre l’anarquisme i el naturisme entre els anys 20 i 30, com per exemple la figura del pensador naturista i anarquista sabadellenc Albano Rosell . El naturisme proposava una manera de vida respectuós amb la natura i un mateix, difonia el vegetarianisme, l’activitat esportiva, la medicina natural i el contacte amb la natura. Helios Monteamor planteja una vella metàfora entre l’organisme viu i la societat a l’afirmar que:
L’anarquista tendeix a la regeneració de l’organisme social i l’ideal naturista a la regeneració de la cèl·lula de l’individu. Per ser anarquista cal ser conseqüent amb les lleis de la natura
Barona, Josep Lluís. “Ciència, salut pública i exili (Espanya, 1875-1936)”. Universitat de València, Servei de Publicacions, 2003. ISBN: 9788437055503 (283 pàg)
Durant la Guerra Civil, l’alcohol així com altres vicis i els seus locals com bars, cafès, i cabarets eren criticats en les publicacions anarquistes ja que en una situació de guerra, l’anarquista havia de mostrar més que mai la seva moral revolucionària tant en el front com en la rereguarda, si es volia guanyar la guerra i la revolució.
La publicació Superación de la CNT-FAI Sabadell i la seva comarca, el 1937, opinava en els següents termes sobre els bars, cafès i cabarets:
(…) d’origen i promoció purament feixista i clerical, desgasta les energies dels lluitadors i provoca escàndol entre aquells que volen guanyar la guerra i fer-la revolucionària
“Superación. Órgano de la CNT-FAI y su comarca”
Sabadell 25 de setembre de 1937
El 13 de febrer de 1937 es va tancar els únics dos cabarets de Tarragona i es va condicionar la reobertura a canvi que oferissin un “espectacle decent”:
Un espectacle socialitzat de varietés, comèdia, etc. completament artístic, moral i amb taquilla, excloent l’obscè i el vici que consistia a alternar oculta o obertament amb persones de diferent sexe, amb els consegüents abusos de begudes i alcohols que embruteixen i degraden a l’home
A la veïna localitat de Reus el sindicat d’Espectacles de la CNT permet reobrir el Edèn Concierto a condició que es realitzin millores en la higiene del local i la prohibició de servir consumicions de qualsevol tipus.
Durant la guerra i la revolució, els anarcosindicalistes ja no veuen l’alcohòlic com un malalt víctima del sistema capitalista, sinó com un traïdor a la revolució:
En aquests moments d’inquietuds supremes, no s’han de tolerar les borratxeres. El borratxo és un ésser menyspreable que cal aniquilar. El que s’emborratxa ara deixa de ser un camarada per esdevenir un enemic
“Agitación. Semanario de los trabajadores”
Vinaròs, 6 de febrer de 1936
Les Joventuts Llibertàries (FIJL) de Múrcia van realitzar una activa campanya contra els vicis de l’alcohol, tabac i prostitució -concebuts com a vicis fomentats pel capitalisme-, encaminada a acabar amb el…
(…) vergonyós espectacle de la embriaguesa (…). Ni l’optimisme ni el pessimisme es poden dissoldre en alcohol
Davant d’aquests vicis, van propiciar les consignes:
Actua pel bé de la nova moral i la cultura
Llegeix, estudia, el teu millor company és el llibre
i des de l’Ateneu Llibertari de Múrcia:
La joventut ha de ser dinàmica; la joventut que creu ha de ser activa, la joventut ha de ser responsable
González Martín, Carme. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea . Núm. 7, 3. 2011 : «Spagna Anno Zero»: la guerra menja soluzione. III Una Guerra che non passa. 16. ‘Anarquistes d’Ahir i Avui.
De la identitat antifeixista a la Guerra Civil a la Memòria actual<https://journals.openedition.org/diacronie/3359>
El cinema era un dels principals mitjans al costat dels diaris, la ràdio i el cartellisme, on els anarquistes propagaven les seves idees i com havia de ser la nova societat. El Sindicat Únic d’Espectacles Públics de la CNT-FAI, majoritari en el sector, es va encarregar de la producció i distribució cinematogràfica de la República al principi de la guerra. Destaca la pel·lícula Barrios bajos (1937) que es va exhibir a cent cinquanta-nou sales de cinema de l’Espanya republicana. Es tracta d’un drama social que prefigura els plantejaments del neorealisme, ambientat al barri xinès de Barcelona, mostra les diferències de classe, així com problemàtiques socials com la droga i la prostitució:
També trobem La última (1939), de Pedro Puché, pel·lícula didàctica, plena d’humor, contra el consum excessiu d’alcohol:
Al costat del cinema, també la propaganda mitjançant el cartellisme és fonamental per conscienciar les masses obreres sobre els perills dels vicis, el no esforçar-se per guanyar la guerra i la revolució i la importància de la disciplina a la rereguarda i al front:
Per a més informació sobre la lluita antialcohòlica anarquista durant la Guerra Civil:
Mariano Lázaro Arbués i Manuel Cortés Blanco Editorial : Revista Proyecto Hombre (pag. 17-21, 2005) + Prevención del tabaquismo (vol. 4, nº 1, gener-març) 2002). < http://www.cgtmurcia.org/cultura-libertaria/anarcobiblioteca/memoria-libertaria/de-1936-a-1939/1122-anarquismo-y-lucha-antialcoholica-en-la-guerra-civil-espanola-1936 -1939>
A la Unió Soviètica
Durant la guerra civil i després de la victòria bolxevic (1914-1929)
Amb l’esclat de la I Guerra Mundial, l’encara govern tsarista al veure que molts soldats del front patien alcoholisme i era freqüent veure’ls ebris abans de la batalla, va promulgar una llei que prohibia el consum d’alcohol per als soldats, la venda al detall de vodka i limitava el seu consum en restaurants i establiments alimentaris.
Amb la victòria de la revolució bolxevic el 1917, la posterior guerra civil russa i la transformació de país en la Unió Soviètica , el nou govern va mantenir les restriccions al consum d’alcohol fins a 1925. La fi de les restriccions va suposar el creixement vertiginós de l’alcoholisme i l’augment de la criminalitat, però també l’augment d’ingressos per a les arques de l’estat.
Els diferents governs soviètics van emprendre diverses campanyes i mesures per limitar l’abús del consum d’alcohol, les primeres mesures van tenir lloc el 1929, quan es va tancar un gran nombre de cerveseries i tavernes i es va controlar el consum. Així mateix, es va posar en marxa una campanya de conscienciació a través de publicacions oficials, des d’on es cridava a la població a no excedir-se amb el consum d’alcohol, a portar una vida saludable mitjançant l’esport i la cultura.
Les restriccions impulsades per Khruxov (1958) i Bréjnev (1972)
Posteriorment, el 1958, sota la presidència de Nikita Khruxov en plena Guerra Freda, el govern va intentar frenar l’alt índex d’alcoholisme entre la població, especialment la pujada en el consum de begudes alcohòliques entre la joventut. Les mesures antialcohol de Khruxov van ser més suaus que les anteriors: mesures punitives en el consum excessiu d’alcohol especialment en els centres de treball on es expedientava o acomiadava als treballadors que exercien les seves tasques sota els efectes de l’alcohol. També es va limitar la venda d’alcohol en determinats espais: Limitació de la graduació en els espais propers a fàbriques, centres educatius, hospitals o llocs on es celebrava algun esdeveniment multitudinari, també es va prohibir la venda i consum de Vodka en totes les estacions de tren i autobusos i als aeroports.
A partir de l’agost de 1972, sota la presidència de Leonid Bréjnev es va llançar la següent campanya de conscienciació contra el consum excessiu d’alcohol. Es van augmentar les sancions i multes de les mesures anteriors de Khrusxov, es va augmentar el preu del Vodka i es va fomentar un consum moderat i saludable de begudes de més baixa graduació (cervesa, vi) i refrescs. Les persones amb problemes d’alcoholisme havien de seguir programes de rehabilitació i es sancionava o detenia a aquelles persones que no seguien els programes de desintoxicació i causaven problemes d’ordre públic. Es van imprimir i penjar un gran nombre de cartells sobre el dany que provocava l’alcoholisme en la pròpia salut personal i en la destrucció de famílies.
La Llei Seca de Gorbatxov (1985-1988)
L’última campanya contra el consum excessiu d’alcohol i la més restrictiva, va tenir lloc el 1985 sota la presidència de Mikhaïl Gorbatxov, amb el títol Mesures per superar el consum d’alcohol i l’alcoholisme i per eradicar l’alcohol embotellat . A Gorbatxov se’l va conèixer durant un temps amb el sobrenom de “Mineral’nyi Sekretar” (Secretari que beu aigua mineral) en lloc de l’oficial ‘ General’nyi Sekretar’ (Secretari general).
La mesura obligava a canviar la producció de nombroses licoreries a locals de venta de refrescs , a augmentar el preus de les begudes alcohòliques i a limitar les hores i llocs en què es podia vendre alcohol (les botigues només podien vendre alcohol de les 14h a les 17h), causant enormes cues de ciutadans que volien obtenir begudes alcohòliques. Aquests controls, van incloure limitar el tipus de botigues permeses per vendre alcohol, tancar moltes destil·leries de vodka, destruir vinyes a les repúbliques productores de vi de Moldàvia, Armènia i Geòrgia, i prohibir la venda d’alcohol als restaurants abans de les dues de la tarda.
Amb aquestes mesures es pretenia augmentar la producció ja que es considerava l’alcohol culpable d’una suposada baixa producció dels treballadors i es creia que els diners que no es gastessin en alcohol es gastarien en béns de consum. Igual que amb Bréjnev també s’aturava i multava a aquells ciutadans embriagats i se’ls enviava a un centre de rehabilitació, les multes suposaven una font d’ingressos important per a l’estat, així que la policia s’esforçava per trobar a la via pública qualsevol ciutadà borratxo. Aquestes mesures només van durar fins a l’any 1988, quan Gorbatxov va tornar a permetre l’augment de la producció de begudes alcohòliques a causa de que les mesures restrictives s’havien convertit en un desastre econòmic, i la compra de béns de consum no va augmentar, ja que la producció tampoc ho va fer, i per tant, hi havien els mateixos béns de consum disponibles que abans.
Per saltar-se les restriccions de govern, la població soviètica preparava les begudes a les seves pròpies llars. Destil·laven l’alcohol mitjançant ingredients barats com el sucre, el midó, els grans, papes podrides, remolatxes, o deixalles orgàniques. Per exemple, el 1988 una ampolla de loció amb un percentatge d’alcohol de 64 costava 98 copecs, mentre que una ampolla de vodka costava més de deu rubles [100 copecs equivalen a un ruble]. Bàsicament es prenien qualsevol cosa que pogués substituir l’alcohol, per exemple: vernís, cola, anticongelant, líquid per a frens o insecticida. Fins i tot el líquid anticongelant dels avions militars, el personal de la força aèria el drenava dels avions, el destil·lava i s’ho prenien. Després aquest líquid es va reemplaçar per aigua i per descomptat es congelava a altes altituds.
En una entrevista a Gorbatxov al Komsomólskaia Pravda el 15 de maig, aquest reconeixia el fracàs econòmic de les mesures contra el consum d’alcohol:
Al meu entendre, la campanya contra l’alcoholisme va ser un error, a causa de la manera en què es va aplicar. El tancament de botigues [de licors], especialment a Moscou, va arribar a causar grans cues, un augment en la producció il·legal de productes casolans destil·lats i no hi havia sucre disponible a les botigues. Hauríem d’haver dut a terme una lluita a llarg termini contra l’alcoholisme en comptes d’aquesta campanya
Encara que també posava l’accent en alguns aspectes positius a nivell de salut:
És cert que teníem deficiències òbvies, com bretxes pressupostàries i llargues cues. Però també vam tenir alguns efectes positius: les taxes de mortalitat van disminuir i les taxes de natalitat van augmentar. Al voltant d’1,6 milions de persones menys van morir durant els anys de la campanya contra l’alcoholisme. que en els anys anteriors. El nombre d’accidents laborals i baixes van caure dràsticament
‘Gorbachev admits mistakes made in antialcoholism 30 years ago’ Russia Beyond, 15 de maig de 2015
<https://www.rbth.com/news/2015/05/15/gorbachev_admits_mistakes_made_in_anti-alcoholism_campaign_30_years_ago_46054.html>
A part de les restriccions, el govern de Gorbatxov va imprimir milers de cartells amb propaganda contrària al consum d’alcohol per tal de conscienciar la població sobre les conseqüències del seu abús. Aquests cartells mostraven a borratxos atrapats dins d’una ampolla o escanyats per una serp verda (símbol rus de l’alcohol), així com a obrers convertits en borratxos i actuant com a paràsits als seus llocs de treball, descuidant a la seva família o comportant-se violentament. Igual que els cartells de la CNT durant la Guerra Civil, destaquen pel seu missatge contundent i la seva bellesa gràfica.
A Mode de conclusió
Tant les mesures prohibicionistes de l’anomenada “Llei Seca” nord-americana com la de la URSS durant Gorbatxov, no van acabar amb el consum d’alcohol, encara que van provocar la disminució del seu consum, al fer més complicat obtenir-ne. Però les dues mesures van provocar altres problemes, com intoxicacions al no haver-hi cap control de la producció, i el mercat negre i l’augment del crim, aquest últim especialment als Estats Units amb el gangsterisme i els seus coneguts personatges com Al Capone.
La propaganda i accions dels anarquistes espanyols contra el consum d’alcohol no van tenir èxit per diversos motius:
-Una gran part del camp espanyol eren terres vitivinícoles, van haver-hi uns quants intents de produir alternatives no alcohòliques com la de 1938 per part de la Federación Regional de Campesinos y Alimentación del Centro de l’anomenat biol-raïm. Però aquestes alternatives al vi no van acabar de quallar, ja que en la situació de guerra interessava rendibilitzar al màxim les explotacions.
– La consideració social de l’alcohol, igual que ara, era molt positiva. La tradició del vi a la taula com un aliment bàsic més, era vist com un euforitzant i un bon remei contra el fred. Totes aquestes consideracions, el feien encara més adequat en un context de guerra, on es passava gana, fred, i tota mena de calamitats.
Tot i la vehemència de la propaganda anarquista contra l’alcohol i altres vicis, la majoria d’anarquistes no estaven a favor de la prohibició, sinó d’un consum conscient i responsable.
Actualment l’alcohol també és utilitzat com a mode de finançament en concerts i festes de grups alternatius, i també és una forma de captar nova militància. En aquests temps que es debat sobre tot tipus de temes, com l’oferta i consum de carn en els actes de diferents moviments socials, no hi ha un debat sobre si el més adequat per finançar-se o aconseguir nova militància ha de ser a força de festes amb alcohol. Personalment no crec que es tracti tampoc d’obligar a tothom a vendre i prendre sucs, sinó d’oferir alternatives a banda de l’alcohol, reduir els concerts i festes amb oferta alcohòlica i si bevem fer-ho amb responsabilitat.
Historietes 