Tècnica : oli sobre tela.  

Dimensions. 200 x 108 cm.  

Lloc: Nationalgalerie Berlin.      

Estil: El Novembergruppe (el nom prové de la Revolució Alemanya (1918) que en alemany es diu Novemberrevolution, “revolució de novembre”), reunia a artistes crítics amb la  societat conservadora i reaccionària de l’ Alemanya d’entreguerres. Dins de l’estil expressionista George Grosz realitza una grotesca caricatura dels sectors més reaccionaris de la societat alemanya, que volen venjar-se per la derrota de la I Guerra Mundial i viuen la crisi econòmica i social de la República de Weimar i el fracàs dels intents revolucionaris de l’esquerra com una oportunitat per arribar al poder.    

A l’obra hi apareixen els següents personatges:

El personatge que aguanta una gerra de cervesa amb una mà i agafa un sabre amb l’altre,  porta una corbata amb l’esvàstica i té cicatrius a una galta; és un ultranacionalista vinculat a societats que combatien per dominar els carrers i també a les competicions de bevedors de cervesa per demostrar la seva virilitat. En aquestes societats els més grans iniciaven als més joves a la brega. Els ultranacionalistes pretenien venjar-se per la derrota a la I Guerra Mundial i la humiliació que consideraven el tractat de Versalles.

L’home que porta llapis i diaris i té el cap cobert amb un orinal, és un periodista. A la mà porta el símbol de la pau, però la seva part superior està plena de sang de la mateixa manera que els diaris. L’orinal és una crítica al periodisme oportunista i la sang amb el símbol de la pau, com aquest periodisme es mostra com a pacifista però en realitat atia el foc de la guerra.

El  personatge amb el casc fumejant i ple de fems, representa la burgesia socialdemòcrata ja que porta uns pamflets del socialisme, però també la bandera imperial d’Alemanya de color vermell, blanc i negre. Per Grosz el socialdemòcrata fa el joc a les forces reaccionàries perquè no les combat amb prou contundència. 

Més al darrere apareixen el sacerdot, el soldat i un obrers. El sacerdot somriu i sembla que beneeixi als pilars de la societat: l’ultranacionalista, i els seus còmplices, el burgès socialdemòcrata i el periodista. El soldat porta una espassa coberta de sang i córrer cap a la dreta (dreta política). A l’esquerra del soldat i a prop d’un edifici en flames, uns obrers carreguen uns paquets i corren cap a l’esquerra.

L’obra no és realista, sinó caricaturesca, per tal d’expressar el que pensaven aquests personatges i riure’s d’ells. L’autor utilitza formes geomètriques, però els protagonistes tenen un cap molt més gros respecte el cos (desproporcionat), perquè es vol remarcar els seus trets facials característics i el que porten alguns al cap com el casc d’acer, l’orinal, els fems, etc. Pel que fa els colors utilitza una gama variada de colors beige, negre, grocs, blaus i una distribució del vermell a la palma, al foc de l’edifici i a l’espassa del soldat, per remarcar la violència. La llum apareix frontalment però s’apaga i es difumina al fons en el que l’edifici crema. L’espai dóna sensació d’estar massa ocupat pels personatges, em canvi la perspectiva és més clàssica i lineal a les finestres de l’edifici en flames.

George Grosz va viure els convulsos anys de la Primera Guerra Mundial i l’Europa d’entreguerres. Va ser soldat a la Primera Guerra Mundial, es va afiliar al Partit Comunista, va veure com fracassava la revolució comunista a Alemanya coneguda com a moviment espartaquista (va participar a l’aixecament espartaquista i va ser detingut), aixafada pel socialdemòcrata Ebert. Després de visitar la Rússia bolxevic l’any 1922, es va decebre i va abandonar el partit l’any 1923. Va continuar criticant el que estava passant a Alemanya i la complaença de les institucions davant l’ascens dels nazis. Quan els nazis van arribar al poder van declarar l’obra de Grosz com a degenerada i s’ha d’exiliar als Estats Units.

George Grosz, pintor de l’època expressionista, va evolucionar del cubisme, futurisme i el dadaisme, a la nova objectivitat, corrent del qual va ser un dels principals mestres. L’obra destaca per caricaturitzar els personatges més reaccionaris de l’Alemanya d’entreguerres i els que van permetre l’ascens dels nazis. Altres obres que destaquen de Grosz son: “Metròpolis” (1916-1917), “El Funeral d’Oskar Panizza”(1917-1918) i “Dia Gris” (1921)