EL PRIMER TEMPORER QUE VA VEURE EL MIQUELET

-Mira mare, un negre! (va assenyalar el nen a l’home negre que es passejava per l’altre vorera)

-Miquel, calla!! No es diuen així, son persones de color, com nosaltres, però amb més color. -La Mare no el va renyar per assenyalar a un desconegut pel carrer-

– Així nosaltres…si tenim menys color… som persones pàlides?

-Millor no dir ni pàlids ni negres, tots iguals, persones, éssers humans, homo sàpiens.

-Però mare, ell és més fosc que nosaltres, per què? Jo vull ser com ell, m’agrada, em podria camuflar per la nit.

-Miquel, prou! Tu ets blanc i has d’anar a la universitat i tenir un bon ofici com advocat, jutge o banquer!

-Però mareee! Per què em crides?! I per què dius que sóc blanc, si has dit que no hem de dir ni blancs ni negres?

-Mira Miquelet, quan siguis més gran ho entendràs. Et compro un gelat d’aquells de xocolata que t’agraden tant d’acord?

-Siii

UN ANTRO QUALSEVOL…

Van baixar per les escales de l’antro on hi havia la zona de discoteca.

Es van col·locar a la barra, observant el personal.

Senyors engominats i senyores amb diverses capes de pintura a la cara. Alguns d’ells s’intentaven aparellar a través de música reguetonera.

-Els mataria a tots (va comentar el Miquel).

El Rubèn va moure el cap afirmativament.

El Jaume pensava que els seus amics eren uns psicòpates, però que no els hi faltava part de raó.

Es van acabar la cervesa i van marxar de l’antro.

HORÒSCOP I POSTMODERNISME

Jo es ka crec ka totas las opinions s’han da raspactar, sats? Totas son igual de validas.

Doncs no, no és el mateix la opinió d’un sabater sobre unes sabates que les d’un que no en tingui ni idea de sabates. Igual que no és mateix la predicció de l’horòscop que una predicció basada en el mètode científic, que també pot fallar, però segueix unes proves d’assaig i error. El problema dels nostre temps és que molta gent es creu experta en moltes coses sense saber-les i que la seva opinió val igual que la d’un que ha estudiat o treballat sobre el tema, sats?

BOQUES

A -El “jefe” fa dos mesos que no em paga, no sé què fer.

B -Si ets revolucionari i no et deixes trepitjar pel capital i l’estat, l’amenaces en cremar-li l’empresa i sinó li trenques les cames.

C -Es nota que no treballes allà i que fa més de 10 anys que cobres de l’estat.

ELS ALTRES SON PITJORS

-Ai, no sé què faríem si a CAT guanyés C’s…

-Els teus han enganyat, no hi havia estructures d’estat, ni res.

-Però si guanyés C’s, adéu català a l’escola,TV3…I els presos?

-Però, C’s no guanyarà,es nota massa que és dreta,altres ho dissimulen millor…

MILITANT AL SOFÀ DE CASA

-Tu que tens tantes inquietuds socials per què no milites?

-Vaig militar molt de temps company en una organització amb la forma de funcionar i objectius que es corresponen a la meva forma de pensar. Però les organitzacions les fem les persones, i allà hi havia molta gent que hi era més per tenir un centre social on fer unes cerveses, criticar a altres organitzacions o mostrar que eren “exemple de lluita” per tenir tal carnet, en comptes de fer feina real i intentar almenys millorar les coses.

-I no tens pensat tornar a militar mai més?

-No ho sé, ara mateix penso que és més útil militar el sofà de casa mirant pel·lícules, m’estalvio disgustos i maldecaps. Això si, intento comportar-me a la meva vida i en les relacions amb la resta, com es correspon a la manera que penso.

NIVELL C1

– Soy cirujano y sé hablar español, inglés, francés y alemán.

– Perfecto, tendría que sacarse el nivel C1 de CAT si quiere ejercer en la sanidad pública.

– ¡¿Pero, por qué?! Si en español nos entendemos todos, si es la lengua común y oficial de todos los españoles. ¡Eso es insultante!

---

MORENAZI

-Aquesta esvàstica que portes saps què significa?

-Claro, me he leído “Mi Lucha” del Adolfo.

-Però si ets moreníssim?!

-Claro ¿no sabes que existe la raza área mediterránea?

-No, però imbècils n’hi ha molts.

ATRACAMENT

-Dona’m la pasta o et clavo el ganivet!

-Ostres! ets el primer atracador que em parla en català, també ha començat la normalització lingüística al vostre gremi?

-No, jo he robat sempre però abans estava en el tema del 3% i no es notava.

PERSONA INTERESSANT

-I què t’agrada fer?

-Viatjar, fer esport, la moda, anar de compres, hehehe

-Ok, marxo un moment, ara torno.

GENT TÒXICA

-Jo m’allunyo de la gent tòxica.

-I qui és tòxic?

-Doncs… tothom menys jo. Bé, tu no, perquè encara no et conec…

-I així amb qui surts?

-Jo estimo molt als animals. Surto a passejar el meu gos, no em porta la contrària i quan fa alguna cosa malament i el renyo, torna a venir amb mi.

-I no has pensat que si només t’aguanta el teu gos, és que potser tu ets el tòxic?

-Ho sabia… confio massa en la gent.. m’has semblat una bona persona, però ja veig que ets com els altres, tòxic. Bon vent, vaig a passejar el meu gos.

ALGUNA IENT DE BARCELONA

-On vius?

-A Sabadell.

-A Sabadei?! Ui, això està molt iuny, eh!

-Entre trenta-cinc i quaranta-cinc minuts en tren i uns vint-i-cinc minuts en cotxe.

-Aaah, pensava que estava més iuny. Però és que mai he anat aià, quedem a Barcelona miyor així, d’acord?

-Ara que ho dius, crec que m’he equivocat amb el temps, entre que sempre hi ha cues i els trens van retardats, puc trigar més d’una hora, si això ja anem parlant i concretem, d’acord.

-Ah pos ia parlem, si un dia entre setmana que no hi ha tanta cua i no trabaias, pos em dius alguna cosa.

-Molt bé, vagi bé!