Fa un temps que vaig escriure l’escrit d’aquí dalt i estava equivocat. Un gos no pot substituir una persona, ni un gat (per molt que gat sigui bastant humà com el meu), no son el mateix que una persona i no es pot substituir per un animal, poden aportar moltes coses positives això si. Tampoc un està bé en realitat si només estar amb algú per estar, amb això si que tenia raó en el “Doncs, adopta un gos”. Per molt que t’hagin fet mal, no serveix de res posar-se una barrera i no estar obert a conèixer a algú que t’aporti, això si, primer cal conèixer a la persona i no llençar-se de cop per molt que el cor a vegades ens digui que ens hi hem de llençar.
Hi ha qui busca omplir la seva vida canviant de parella cada dos per tres, altres que veuen la parella com una cartera, alguns troben la cartera definitiva i altres mai la troben. Hi ha altres que primer idealitzavem massa a altres persones sense conèixer-les (potser perquè tendim a ser somiatruites o ens faltava estima d’algunes persones que ja no hi eren), i després durant molt de temps ens hem posat massa sovint una barrera, també a causa de les hòsties que hem tingut després de conèixer algunes d’aquestes. Altres que busquen la sortida en l’adicció al sexe (oju que tots necessitem sexe, però si només hi ha sexe i quan és obsessió, mal assumpte). Hi ha altres que “tenen sort” i estan bé amb la seva parella tota la vida (tot i tenir alts i baixos, com totes les relacions a no sé que algun dels dos sigui gilipolles rematat). Altres estan malament i es separen, i altres que s’haurien d’haver separat en comptes d’estar anys i anys estan malament. N’hi ha que estan bé sols perquè tenen coberta la seva vida amb amistats, família, animals de companyia, i potser de tan en tan tenen el seu “rollo” (o no).
El que vull dir amb tot això, és que un ha de donar l’oportunitat d’obrir el cor a altres persones, i no només em refereixo a relacions afectivo-sexuals (com diuen ara). Com a humans (humans no psicòpates) necessitem els altres, siguin amics, família, relacions afectivo-sexuals. Està bé amb altres persones és el principal per estar bé amb un mateix i ser feliç. Per això a vegades és necessari també saber dir que no, no callar, però dir les coses bé, assertivitat en diuen. Saber triar amb les persones que volem estar i amb les que no. Tot i saber que el món funciona fatal i sinó canvien bastantes coses la humanitat va pel mal camí…. hi ha gent molt maca i hi ha indrets del món i instants en la vida que fan que valgui la pena viure.
Alguns potser pensareu que aquest text és “molt hippie” o “molt monyes” per un home, “me la pela”. L’entorn, “la cultura”, el sistema o com li volgueu dir, ens ha assignat uns rols tant a homes com a dones que alguns/es en realitat mai hem tingut, cal també trencar-los. Ser fort, “ser un home”, no vol dir ser un sociòpata sense sentiments, vol dir anar superant totes les adversitats que ens posa la vida, aprendre dels errors i aixecar-nos si caiem.
P.D: Les imatges que he trobat per aquest post eren majoritàriament “corasons”, coses “cutres” i altres coses que no em convencien i tampoc em volia passar massa estona buscant una imatge ideal, així que el deixo sense imatge.
Historietes 